Dani Albero (Reus, 1972-...), teclista, baixista i compositor, vol despullar la seva ànima i compartir aquelles vivències prou colpidores com per sublimar-se en una catarsi creativa, que en forma de música i lletra comuniquen els sentiments i reflexions d’un somiador, psiconàuta, filòsof, i romàntic post-suicida...
El procès de convertir-se en persona provat d’explicar amb temes que tenen títols com ara:
El riu de la vida, El Vaixell de la tristesa, Aprenent a estimar, Trobador tornant a casa, L’Home que buscava records a la platja...
Musicalment es sent molt proper a Roger Hudson (Supertramp)... per que us en féu una idea.
En el passat ha tocat amb OM, Critèria, Cafè París, Los Burton, La Banda del Pantanu, Los Primos, Rimbarán, i més recentment ha ofert recitals en solitari o acompanyat amb instruments solistes.
« L’home que buscava records a la platja parlava amb sinceritat,
com només parlen aquells que saben que han de morir aviat...
... i avuí la seva veu sonava com un antic testament,
amb el foc es barrejava, es consumia lentament»